EMIPAC - c./Pere Vergés 1. pl.11 despatx 11 - tfon 933143358 emipac@emipac.org

“GRANADOS 150 ANYS”: CITA AL CONSERVATORI
El passat divendres 17 de febrer es va dur a terme al “Conservatori del Bruc” de Barcelona, una Jornada organitzada pel Departament d’Ensenyament sota el títol “Granados 150 anys”. En la mateixa convocatòria es presentaven dues ponències relacionades d’alguna manera amb la modernitat del músic català i també varen presentar-se diverses experiències de projectes singulars d’ensenyament de la música en diverses contrades del país. Per acabar, es varen donar a conèixer els guanyadors del Premi Granados
AYATS PARLA DE “GRANADOS, UN MUSIC MODERN”

Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona i del Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català, va explicar l’atenció que havia dedicat la seva institució al música, explicant-nos l’exposició que ara està a Lleida i que vindrà a la tardor a BCN. “Granados, de Paris a Goya” . Va comentar com es podien escoltar en discos de pedra gravacions sonores del mestre que han estar recuperades, aixi com rotllos de pianola, executats al piano per a escoltar-los convenientment?
El ponent va proposar revisitar Granados, amb els ulls del nostre temps, entenent que era un home modern per l’època, que viatjava per la ciutat en moto amb sidecar…”un artista” com a personatge com a tal als inicis del Segle  XX... Va explicar la trajectòria de Granados, que va viatjar a Paris i va ser amic de Ravel entra d’altres, i com al seu moment havia dubtat entre dedicar-se a la pintura o a la música -ja que Granados es veia com un artista global.
Jaume Ayats ens va explicar que l’exposició “Granados de Paris a Goya” que es va inaugurar al gener a Lleida i que visitarà diverses ciutats, tenia previstes unes “unitats didàctiques” per a estudiants de música… Creiem que és un motiu mes, per si no s’havia despertat interès suficient, per a recomanar a les nostres escoles de música que visitin aquesta exposició.

 

XAVIER FINA: REIVINDICACIÓ D ELA MODERNITAT

La ponència de Xavier Fina, cap del Departament de Promoció i gestió de l’ESMUC es va centrar des de quins angles es pot defendre l’atenció que es dedica a la Cultura. Va explicar com la gent del propi sector cultural ho defèn des d’una convicció poc raonada, gairebé com un acte de fe. Sembla que vindiquem la cultura els q vivim d’això… per no quedar-nos al carrer.
Per contra el filòsof i gestor cultural va proposar reivindicar la Cultura des de la modernitat, que té a veure amb la Il·lustració, el progrés del coneixement, que veu la Cultura com una forma d’emancipació… “Sapere aude” -Apren a pensar- ens proposa seguint a Kant en “Que es la il·lustració”. Per a Fina la Cultura implica saber i tenir sentit crític i assolir, d’alguna manera, la veritable felicitat de la persona… El ponent explicava que aquesta idea va entrar en crisi amb  la “postmodernitat” on tot és líquid i ja res sembla cert…
En aquest sentit, va criticar els qui defenien la Cultura per la importància econòmica que suposa com a creador de riquesa o fins i tot als que li donen un valor funcional: Va dir-nos que tot i que pugui ser cert que l’aprenentatge de la música pot ajudar a aprendre matemàtiques, cal defendre la música, i la Cultura per extensió per si mateixa, pel valor que té el saber i perquè desperta el sentit crític alineant-se amb els ideals de la Il·lustració…

PROJECTES COL·LABORATIUS

A continuació, desprès d’un descans, vàren exposar-se diverses experiències formatives de connexió entre escola de musica i reglada… Lluís Burillo de l’Institut de la Roca va presentar el projecte ROCKALINS on col·labora l’Ajuntament de La Roca i l’Escola de Musica Municipal. Enfront als reptes de partida de la secundària com la reducció hores musica, un programa complicat de dur a terme o la baixa cultura musical… aquesta experiència col·laborativa s´ha basat en aconseguir que tots els alumnes tinguin contacte amb els instruments, dins d’horari extraescolar i lectiu. El sistema ha funcionat sobretot gràcies a Mètodes d’autoaprenentatge com consoles per a baix elèctric, o sistemes de Roland i desprès toquen en grup.

ESCOLA PEREANTON DE GRANOLLERS

La intervenció de la música a l’escola Pereanton de Granollers, a càrrec d’Anna Farrès i Agata Medalla es va centrar en la realitat de l’escola que reuneix a gran nombre de gent nouvinguda. La música, en aquest context, actua com element cohesionador sota el lema “Música per créixer”…I també èr a “saber fer”, “saber estar” o “saber ser..” En la intervenció es van centrar en la intensificació dels horaris musicals a l’escola, que també disposa dels instruments musicals, i que fan un sistema de prèstec perquè els nanos estudiïn a casa, o habilitant una aula del centre a darrera hora del dia. També va explicar com havien incorporat diverses metodologies d’ensenyament com la d’Ireneu Segarra o Willems.

TAULA RODONA

A continuació una Taula Rodona ens va presentar diverses experiències al territori d’implicació de la música en els barris i exemples de col·laboració entre escola de música i formació reglada en la línia del que proposa el programa Ara Arts del Departament d’Ensenyament…
Va començar Elisabeth Ventura de l’Escola JAM SESSION, membre d’Emipac. En la seva ponència “Experiències comunitàries” va exposar com tenien les Aules obertes al barri, i feien concerts ja fos amb motiu del “dia de la musica” o en el entorn dels comerciants quan els havien demanat. Va destacar que totes aquestes intervencions es feien sense cap ajuda econòmica per la seva condició d’apassionats de la música… “A tots els barris hi ha famílies en risc d’exclusió que molt sovint no tenen visibilitat” i va comentar com l’escola tracta de buscar solucions als problemes econòmics de les famílies. Va acompanyar la seva ponència el director de l’Institut públic del barri Olimpiada dedicat a ensenyaments artístics que ha trobat una sinergia molt positiva amb l’escola vinculant uns estudiants i altres…
A continuació, l’Escola de Música i centre autoritzat de grau professional L’INTÈRPRET de Lleida, membre d’Emipac, amb Alfons Pèrez al capdavant, va explicar-nos la col·laboració que havien establert amb l’Escola Francesc Feliu de Lleida. Es tracta d’una escola amb molta presència de nou-vinguts especialment provinents de Marroc. En l’experiència que han dut a terme en l’ensenyament del violí han vist com aquesta pràctica ajudava a la integració…
També en el projecte “La Música estructura el pensament” de l’Escola de Musics i JPC, membre d’Emipac, amb l’Institut Pau Claris, va explicar les dificultats que tenia l’Institut fa uns anys degut a la composició de l’alumnat amb alumnes provinents de moltes àrees geogràfiques del planeta i molt segmentats entre sí… i de quina manera la música els ha ajudat a comprendre’s els uns als altres. Com a mostra del canvi operat explicava que poques famílies anaven fa uns anys a les Jornades de Portes Obertes, i en canvi aquest any s’havia aconseguit emplenar una aula…
També es van exposar a a la taula dues experiències de centres municipals “Música en conjunt” projecte del Conservatori municipal de música de Sant Cugat del Vallès i l’Escola Municipal de Música Victòria dels Angels i les escoles Turó de Can Mates, Ciutat de l’Alba, l’olivera i Collserola… i l’experiència, que va exposar Nuria Sempere, de les accions dutes a terme als darrers anys de l’Escola de Música i Centre de les Arts d’Hospitalet amb diversos Instituts de la població.

ENTREGA DEL PREMI GRANADOS

A continuació es varen donar a conèixer els Premis Granados, en que Emipac ha estat part activa. El Jurat va atorgar el primer premi a Xavier Amoròs del Patronat de Música de Vila-seca, el segon a Laura Crespo del Centre Professional de Música del Liceu de Barcelona, el tercer a Guillem Leon del Conservatori de Badalona i encara va haver una Menció d’Honor per a Elia Farreres del Conservatori de Sabadell.

INTERVENCIÓ DE LA CONSELLERA

Va cloure l’acte Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament, que va glosar l’importància de l’acte que s’havia dut a terme. Ja al final de l’activitat Emipac va exposar breument a la Consellera les reivindicacions ja històriques del nostre col·lectiu…