EMIPAC - Escoles de Música d'Iniciativa Privada Associades de Catalunya

TOTS ELS PARTITS, DAVANT LES ELECCIONS, ESTAN DISPOSATS A ESCOLTAR I ASSUMIR LES REIVINDICACIONS DEL SECTOR

La totalitat de partits polítics de l'arc parlamentari català, semblen disposats a escoltar les inquietuds de les escoles de música d'iniciativa social i assumir les reivindicacions d'aquest sector.
Així es va manifestar a la taula de partits que es va presentar el dimarts 11 a l'auditori del CIC de Barceloa convocat per l'associació Emipac.

Més enllà d'aquesta primera afirmació, les posicions dels partits varien substancialment en la interpretació que fan de la realitat de l'ensenyament musical a Catalunya i dels camins d'avenç perquè la situació de les escoles privades d'íniciativa social siguin sostenibles.

Així Irene Rigau de Convergència va explicar que tenia plena sintonia amb les inquietuds d'Emipac i va posar com exemple que en el Pla de desplegament de la Llei d'Educació fins el 2017 no s'establiran quins
ensenyaments poden ser d?interès públic, mentre que el grup que representa si arriba al poder ho farà de manera immediata, al 2011,
per tal que les escoles d'ensenyament musical d'iniciativa social puguin acollir-se a aquesta condició per a rebre finançament. Sobre aquesta activitat, van dir que ells "no la veuen com a suplents d'alla on no arriba la pública" sinó com a perfectament complementaris en el
territori.

També Antoni Llevot del PSC, alhora que esgrimia la compaternitat de públic i privat, va defendre els avenços que l'administració del seu partit ha aconseguit al Departament d?Educació com l'elaboració de l'estudi que es va fer amb Emipac i el conveni amb les entitats municipalistes per sostenir les escoles de música de titularitat pública. En quan a la reivindicació històrica d'Emipac de rebre recursos de l'Administració per equiparar ensenyament de música
pública i privada va dir que "això seria un objectiu a mig plac" i que hauria de passar per la decisió dels municipis.
ERC, representada per Carles Martinez, va incidir en la importància d'elaborar un mapa real dels ensenyaments artística a Catalunya de manera que pugui visualitzar-se l'oferta existent, la qualitat i característiques d'aquesta oferta i el que caldria fer per ampliar-la, comarca a comarca, per incrementar el nombre de persones que duen a terme formacions artístiques, i ensems musicals.

Dolors Camats d'Iniciativa va explicar que malgrat que la seva formació està més propera a l'escola pública en cap moment pretén la desaparició del que ja existeix i esta impulsat per la iniciativa social. La representant d ICV-EUIA tot i defendre els municipis que han estat més virulents en l'expansió de la iniciativa pública defensa que en la gestió posterior d'aquests centres que es fa per concurs, la seva formació ha defensat la presència d'iniciativa social.

Al seu torn, Rafael López del PP, va explicar que ells sempre han defensat el sector de l'ensenyament privat ja que creuen
susbtancialment en la complementarietat de públic i privat. També va incidir en la importància d'una Llei de la Música que reculli les inquietuds dels centres de formació musical d'iniciativa social i l'expansió de l'expressió musical en la societat.

Per últim Ciutadans de Catalunya, representats per Albert Rivera, van criticar la Llei d'Educació perquè era administrativista i no tenia darrera una filosofia del que es pretenia fer en tots els terrenys de la formació.

En una segona ronda d'intervencions de la taula, tothom va coincidir en que les escoles de música d'iniciativa social havien de potenciar-se atenent la reivindicació ja històrica de l'equiparació de recursos amb la pública. Tot i així els models que defèn cadascú son molt diversos, donant més o menys pes a la pública en el difícil binomi d'uns i altres.. A la vegada tots van coincidir en que per tal de visualitzar aquestes realitats, i veure cap a on han d'anar caldrà un "mapa" d`on estem i alhora un "mapa" d?on volem arribar... .

En el torn de paraules del públic, Salvador Duarte del CTAC va defensar el finançament públic a les escoles d'iniciativa social explicant que permetin dignificar el professorat que hi dona classe que acostumen a ser músics autònoms o amb contractacions discontínues... Per la seva part, Maria Serrat del Conservatori del Liceu va criticar la proliferació de públiques i com això s'ha dut a terme a Mataró i L'Hospitalet. Eulàlia Casso i Martí Marin, membres de la Junta d'Emipac van dir que en l'actual context de crisi generalitzada ho existeix una política decidida de recolzament dels centres d?iniciativa social o serà molt difícil la seva pervivència i tindran que tancar moltes escoles que estan fent un excel.lent treball .
En una Taula Rodona que va durar més de dues hores, Alfons Perez, president de l'Emipac va fer un resum de síntesi explicant que per sobre de tot s'ha de veure aquesta temàtica des de la perspectiva del ciutadà que ha de poder escollir centre, sense l'agravi comparatiu que suposa la pràctica gratuïtat de la pública enfront a la d'iniciativa social. Per això va defensar que en els futurs Plans es tingui en compte aquesta línia d'escoles, creant un mapa de l'existent i establint uns barems dels estandars de qualitat que han de tenir totes les escoles -públiques i privades- acollides a la xarxa. En la seva intervenció va posar especial esment en els 38000 alumnes que estudien música a Catalunya, que són la meitat del total i que serveixen a efectes estadístics per arribar al 1% de persones que estudien música però que aquest col?lectiu en contrapartida no rep cap mena de finançament. Alfons Perez va concloure gràficament dient que si per part de la Generalitat existeix aquest "calaix" en el qual hi haurà diners per aquests ensenyaments en el futur, fora bo ja ara disposar de la factura amb la que s'ha abonat la construcció del calaix.