El document s’ha redactat a partir de l’elaboració de l’informe Diagnosi sobre la situació dels graduats i graduades en arts escèniques (grau en Art Dramàtic, grau en Dansa i grau en Arts Escèniques) respecte a l’accés a la docència en l’ESO, el Batxillerat i la Formació Professional, amb la voluntat d’incorporar-hi l’argumentació que justifiqui davant els agents legisladors l’exempció esmentada, tal com preveia la LOE a la 8a disposició transitòria.

(Disposició transitòria vuitena. Formació pedagògica i didàctica Els títols professionals d’especialització didàctica i el certificat de qualificació pedagògica que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei hagin organitzat les universitats a l’empara del que estableix la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, el certificat d’aptitud pedagògica i altres certificacions que el Govern pugui establir són equivalents a la formació que estableix l’article 100.2 d’aquesta Llei, fins que es reguli per a cada ensenyament. *Estan exceptuats de l’exigència d’aquest títol els mestres i llicenciats en pedagogia i psicopedagogia i els qui tinguin una llicenciatura o titulació equivalent que inclogui formació pedagògica i didàctica).

• Els plans d’estudis de les especialitats de Pedagogia de la Música i Pedagogia de la Dansa, impartits a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre (LOGSE i LOE), per fer palès que contenen suficients matèries, assignatures i hores lectives per desenvolupar les competències necessàries per a l’exercici professional en l’àmbit docent.
• Informes previs elaborats per entitats del sector (educatives i professionals).
• La comparativa de les competències que es desenvolupen en el marc del màster i en les especialitats de Pedagogia de la Dansa i Pedagogia de la Música.
• La comparativa entre la distribució de crèdits d’assignatures dels respectius plans d’estudis quant a les assignatures de formació pedagògica i didàctica.

L’informe consta de tres apartats: el primer constitueix el punt de partida d’aquest document i del seu encàrrec, al segon s’evidencia el que és constituent d’un greuge històric que cal reparar i al tercer s’exposa una reclamació per a la recuperació de l’exempció perduda, a manera de conclusió.

El document conclou amb la sol·licitud al CoNCA de que elevi la petició de recuperar l’exempció esmentada al document, a fi de legislar i garantir aquesta necessitat per al present i futur de l’àmbit educatiu artístic. Se subratlla que l’exempció es refereix específicament a “efectes de la docència” i no implica que la titulació actual de grau en Ensenyaments Artístics Superiors hagi de correspondre a un nivell MECES de màster.

Amb l’objectiu de promoure l’equitat entre les diferents disciplines artísticopedagògiques, es considera necessari corregir la incoherència de donar preferència al perfil de professorat de música per impartir la matèria d’arts escèniques i dansa. Això permetria que tant graduats en pedagogia de música com de dansa puguin ensenyar indistintament totes dues especialitats.

Les parts involucrades en l’elaboració d’aquest informe, el Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre i l’Escola Superior de Música de Catalunya, expressen el compromís amb l’educació artística de qualitat i la contribució a corregir desigualtats històriques en la formació.